Cooperativisme

De cooperatiu i -isme.

1. m. El cooperativisme és un moviment socioeconòmic ampli, divers i estès arreu del món, que promou la creació de cooperatives, és a dir, empreses de propietat col·lectiva i gestió democràtica per satisfer en comú necessitats humanes. Mogudes per interessos que van més enllà del benefici econòmic, les cooperatives intenten resoldre també aspiracions socials i culturals de les persones sòcies i actuen conjuntament per transformar la societat.

Pol cooperatiu i d’economia solidària

1. m. Grup d’entitats, majoritàriament cooperatives, que s’organitzen en un territori entorn d’un espai físic i desenvolupa dinàmiques d’intercooperació per enfortir la seva viabilitat social i empresarial, així com per donar cabuda a nous projectes col·lectius. Els pols cooperatius es converteixen en nuclis d’enfortiment i creixement de les entitats que s’hi agrupen, agents catalitzadors d’iniciatives econòmiques i espais d’atracció de noves iniciatives col·lectives.

Intercooperació

Del lat. inter-.

Del lat. tardío cooperatīvus.

De apoyar.

1. f. Accions de cooperació que duen a terme les cooperatives i altres entitats de l’economia solidària per sobreviure, créixer i transformar el sistema dominant. Existeixen relacions d’intercooperació la finalitat principal de les quals és econòmica (millorar la posició en el mercat de les entitats que intercooperen), social (ajudar-se les unes a les altres, com a pràctica del valor cooperatiu de la solidaritat) o política (defensar els interessos col·lectius de les entitats i augmentar la incidència social de l’economia solidària).

Suport mutu

1. m. Valor que fa referència a la reciprocitat, ajuda i col·laboració entre persones o grups per al benefici mutu. No implica la superioritat de qui dona sobre qui rep, sinó que es fonamenta en la solidaritat. Destaca la importància del poder compartit, la participació directa de les persones i l’oposició a les jerarquies i la competència.

Economia solidària

1. f. Conjunt de pràctiques socioeconòmiques formals o informals, col·lectives però també individuals, que prioritzen la satisfacció de les necessitats i les aspiracions dels seus membres i/o altres persones per sobre del lucre. Quan són col·lectives, la propietat també ho és i la gestió és democràtica. Són independents respecte a qualsevol entitat pública i privada. Actuen orientades pels valors d’equitat, solidaritat, fraternitat, sororitat, sostenibilitat, participació, inclusió i compromís amb la comunitat. Són promotores d‟un model socioeconòmic post capitalista més redistributiu i equitatiu.

Habitatge cooperatiu en cessió d’ús

1. f. Model alternatiu d’accés i tinença d’habitatge que es basa en la propietat col·lectiva d’un immoble per part de la cooperativa i el pagament del dret d’ús per part de les persones usuàries, que són sòcies de la cooperativa. És un model a mig camí entre la propietat i el lloguer, més just i accessible, que evita l’especulació i transforma el sistema d’accés a l’habitatge.